Els alumnes de 4t han estat preparant des de principi de curs una obra de teatre per tal de recollir diners per al viatge a Londres. Compant amb la fantàstica col·laboració d'un grup de mares i dirigits per la Chari Ginés, que ha aconseguit organitzar i supervisar les actuacions de 40 adolescents (cosa per la qual mereix un monument!), van estrenar l'obra divendres passat amb un gran èxit: al saló de l'escola hi havia unes 300 persones, disposades totes a riure i a passar una bona estona.
Però perquè no penseu que només vam gaudir-ne els que fèiem d'espectadors, us deixem les impressions dels seus protagonistes: els nois i noies de 4t d'ESO.
Jo no vaig participar a l’obra perquè no vaig al viatge de
fi de curs, i per tant, els meus amics m’anaven explicant anècdotes sobre els
assajos. Sincerament, no m’esperava que fos així pel que els meus companys
m’explicaven: un dia em deien que els havia anat molt bé i sortien molt feliços
i a l’altre sortien queixant-se perquè
creien que la gent no s’ho prenia massa seriosament, etc.
El dia de l’estrena em va sorprendre positivament ja que els va
quedar molt bé!
Helena Campos Bautista, companya no participant
En acabar l’obra tothom ens va felicitar i ens va dir que ho
havíem fet molt bé, però per aconseguir que ens sortís bé hi va haver molt
esforç , moltes hores de dedicació i moltes persones implicades i ajudant-nos
amb tota la seva bona voluntat.
Vaig passar-m’ho molt bérealitzant l’obra i realment estic
molt agraïda a totes les persones que ens han ajudat. Ha estat una experiència molt positiva perquè, a part
del benefici econòmic, tots els que vam participar vam compartir molts bons
moments.
Lucía Sánchez Díaz, actriu
No és el mateix veure l’obra des del públic. Clar que jo
també hi participava, però no estava a l’escenari. El resultat va ser millor
del que m’esperava. La meva feina era bastant important, ja que si sortia
malament els actors no tindrien cap referència, era una gran responsabilitat i això
em va fer atabalar, dels nervis!
Àlex Pascual, tècnic de so
Realment, aquesta experiència ha estat inoblidable per a mi
ja que no té res a veure tot el que es viu als assajos amb el que es viu el dia
de l’actuació. Es podria dir que durant els assajos no sortia res de l’obra i
ens costava molt de tirar endavant, però quan estàs allà davant amb tot el
públic mirant-te, tot canvia.
Queralt Fité, actriu
Des del punt de vista del grup de manualitats, nosaltres vam
veure l’obra des del públic, i havent vist tot l’esforç que havien posat els
nostres companys i companyes de teatre al llarg de tot el curs, va ser molt
gratificant veure les actrius i els actors realitzar la representació d’una
manera tan emotiva, aconseguint finalment que les famílies i amics del públic
hagin quedat sorpresos amb el resultat.
Natalia Brando, manualitats
Al principi, quan ens van proposar escollir entre realitzar
les activitats de teatre i manualitats, vaig estar a punt d’escollir aquesta
última, però no em penedeixo gens de la decisió que vaig prendre. L’experiència
va ser única ja que es va crear un clima màgic que seria incapaç d’explicar. El
dia que vam representar l’obra vaig sentir una gran emoció dins meu i vaig
estar orgullosa de poder viure aquell moment. Han estat uns mesos que mai
oblidaré.
Claudia Molina, actriu
L’obra de teatre es va realitzar el passat divendres 24 de
març de 2017 al gimnàs de l’escola Mare de Déu de la Salut de Sabadell. Aquesta
va començar a les 20:30 i va acabar a les 23:00. L’obra va sortir molt bé, tots
els actors van fer el que els tocava i tot va sortir clavat.
Carlos Esteban, ajudant
El dia 24 de març de 2017 es va realitzar el teatre per
recaptar diners per al viatge de fi de curs a Londres. I em va agradar molt i
aquesta obra ens va ajudar a fer una gran pinya, i ens va unir molt.
Aleix González, manualitats
Els assajos abans de l’obra no van sortir com s’esperaven,
ja que la gent estava nerviosa e impacient.
Les hores anaven passant i el moment d’actuar s’anava
apropant; els 5 minuts abans de sortir a l’escenari van ser eterns, tothom
volia sortir a fer el seu paper.
El primer cop que trepitges l’escenari, veus tanta gent i saps que has de fer-ho bé...és
surrealista!
Tot va sortir millor del que m’esperava, això feia que
tothom ho fes millor i hi posessin més ganes, ja que estàvem contents del
resultat. La sensació de satisfacció al final de l’obra la tornaria a repetir
mil cops més.
Maria Torres, actriu
