dilluns, 17 d’octubre del 2016

Sortida de Religió

El passat dimarts 4 d´octubre els alumnes de 4 ESO vàrem realitzar una sortida per Sabadell per tal d'endinsar-nos en el món del voluntariat, ja que, vinculat a l'àrea de Religió i de Tutoria, farem unes hores de servei comunitari.
Primerament, Mossèn Oriol va fer-nos una petita introducció sobre el tema i els llocs on podríem realitzar aquest servei. Després d´estar ben conscienciats sobre el tema , ens vam dirigir a tres dels cinc llocs que podem anar.
Primer vam anar a la residència d´avis de les Germanetes dels Ancians Desemparats, on vàrem poder conversar amb alguns dels avis i també vam observar els espais i l´ambient que es respirava. Parlar amb ells va ser interessant i ens va ajudar a prendre consciència que no tot gira només al nostre voltant.
Després vam fer dos grups: un va anar a Casa Guadalupe, que és un centre on ajuden dones embarassades que es troben en situacions complicades; i l´altre grup va anar al menjador solidari de Sabadell , que es dedica a repartir menjar a persones necessitades .
Després vam anar tots pel centre per fer una enquesta al carrer sobre si havien fet mai algun voluntariat.

Finalment, vam dirigir-nos a l´escola, on vam comentar les valoracions sobre la sortida.

Ben aviat coneixerem aquestes realitats, però ara ja d'una manera molt més activa, implicant-nos-hi. Segur que serà una gran experiència!

          MARC JANÉ, 4t ESO B

 


Fem de trobairitz



A Català, també hem conegut les trobairitz, dones que, amagant la seva identitat en un pseudònim, confessaven els seus sentiments per un cavaller que les servia.
Aquest poema, escrit per la Gemma López i la Natalia Brando, ens en mostra les característiques més destacades.

IL·LÚS QUE SOU

Innocent pensàveu que era,
poemes em recitàveu a cau d’orella.
“Sou bella, preciosa” em dèieu amb un somriure.

Tan gentil i elegant que éreu,
veu potent afalagant-me.
Que si no dormíeu, que si no menjàveu,
que si des del primer dia que em vau veure…

Vós, pensàveu que m’enganyaríeu?
Que per ser casada ben mirat us tindria?
Que desesperació i soledat en la meva vida hi hauria?

Que il·lús que sou,
dient-me que amb una nit amb vós jo seria afortunada,
suplicant-me de genolls
“Si us plau senyora, no em deixeu ara”.

No us agenolleu
més inútil que us seria,
sincera us sóc i us dic

                                   que mai arribarà aquest dia.                                   


                                                                          Natalia Brando, Gemma López


dijous, 13 d’octubre del 2016

Els nous raps de trobadors



A Català hem après sobre el món de la fina amors i els trobadors medievals, i ens hem inspirat en les seves històries d'amors aventurers per compondre els nostres propis raps dels trobadors. Aquí en teniu un parell com a mostra de tota la classe:
 
EM DIUEN TROBADOR
(rap)

En l’edat mitjana m’anomenen trobador
Sóc jo el que estic amb la teva dona i no demano perdó
Fins i tot a aquesta situació hi dedico una cançó
Històries i llegendes cantades que a mi em fan famós

Visc com un rei o un noble en un castell
Deixo en cada lletra i paraula tota la meva pell
Sincerament l’atenció cap a tu no la mereix
Per fer cançons i proses una mica d’estil requereix

Cada estrofa per mi escrita et fa ballar
La meva poesia i prosa a tu t’estavellarà
Encara que vingui Guillem de Cabestany a treure’m el cor
A la teva dona li demostro el meu amor amb petons

El guaita em crida en percebre l’alba
Gràcies a ell del seu marit em salva
Per tots els llocs que vaig deixo un rastre de felicitat
Em sento bé quan vaig a la teva casa i robo la teva intimitat

                                                                                  JUAN ADOLFO DE BLAS


RAP DEL TROBADOR

Hi havia un trobador
enamorat d’una midó.
El gilós tot curiós
la vigilà amb precaució.

Però sempre hi havia l’envejós
que ho volia xerrar tot
perquè el gilós se n’adonés
i així al trobador matés.

La midó tota enamorada
sempre l’esperava emocionada
fins que un dia no arribà
i s’assabentà que el gilós el matà.

NATHALY MUÑOZ, PATRI BUXÓ, LAURA ARCH


Fonts d’imatges:


divendres, 7 d’octubre del 2016

Intercanvi amb Ewell Castle School

Ewell Castle School´s students came to visit us last June, so it was our turn to travel to London to visit our new friends.
We left early on Tuesday 20th September and we arrived at the school around lunch time. All our friends were waiting for us excitedly. As they were meant to have a Spanish lesson after lunch, Mr March (their Spanish teacher) organised some ice-breaking games for all of us, and they also gave us a tour of the school.
School finished at 3:30, so each of us had to make our way to our partner´s house, some travelling by train, while others travelled by bus.
On Wednesday 21st we spent the whole day at school. We had lessons with Year 11, which corresponds to 4th ESO here in Spain. It was an interesting experience to see how the different subjects were taught in a British school. We found maths really easy but English literature was extremely complex.
On Thursday and Friday, Rachel, our English teacher took us to the centre of London. We went to Madame Tussauds (the wax museum) where we took hundreds of pictures and selfies with celebrities. We also went to the Harry Potter shop at Kings Cross Station, then we headed for Soho and China Town, where we had lunch at a real Chinese restaurant. On Friday morning we rode on the London Eye, we were really lucky with the weather and it was a beautifully sunny day. We also had some time to do some souvenir shopping in Piccadilly, Oxford Street and Regent Street.
The weekend was spent with our host families and we all did different activities. Some students went to Brighton for the day, others to the Harry Potter studios, and some just went out for meals.
All in all, this exchange has been an amazing experience that we will never forget. Not only have we improved our English, but we have also made friends for ever.



dilluns, 3 d’octubre del 2016

Benvinguts al nou curs!



Tot just quan començàvem a creure que els dies d’estiu sense cap mena de rutina serien eterns, els arbres han anat adquirint un to marró i, entre puntada i puntada de peu a les fulles que lentament van caient, ens hem tornat a veure asseguts a classe. Com qui no diu res, setembre ha arribat i amb ell la rutina d’estudi que havíem deixat enrere fa tres mesos.

El curs ha començat de nou i ha florit en nosaltres l’emoció per plantar-li cara als reptes que ens esperen durant tot aquest any escolar que, per a la gran majoria de nosaltres, serà l’últim de l’educació secundària obligatòria. Gairebé sense adonar-nos-en, el temps ha anat passant i ja som alumnes de quart, quan sembla que era ahir que estàvem a primer d’ESO esperant per veure què ens aportaria aquella nova etapa.

Aquest curs, de moment, es presenta amb molta il·lusió tant per part dels alumnes com dels professors, ja que tenim per davant tot un curs on compartirem tots junts bones estones, somriures i creixement personal que ens farà valorar tots aquells moments tant divertits que hem compartit durant tots aquests anys.

Així doncs, donem la benvinguda a aquest curs escolar que ha arribat tan acompanyat de sorpreses que tots plegats ben aviat descobrirem.

                                         
                                                                             CLÀUDIA MOLINA, 4t ESO A

divendres, 22 d’abril del 2016

Premis XVI Jocs Florals 2016 de poesia en català de 4t d'ESO.

EL FOC

Bressol de la humanitat,
gran font de passió i energia,
llum que aporta comoditat
tant si és de nit com si és de dia.


Pot escalfar els nostres cors,
pot cremar boscos i vil·les,
pot aterrir bruixes i llops
o acabar amb les nostres vides.


Del cor de la Terra és el nucli,
dels dracs llegendaris, l’essència,
i de l’univers, les estrelles
que en la foscor ens guien.


Els homes sempre el cerquem,
tot i no ser pas de fiar,
perquè la seva hipnotitzant dansa
ens sedueix amb riscoses guspires.


Commoguts per sa grandesa
perseguim sa lluentor
que ens meravella en mirar-la
i ens fa sentir com nadons.

                                                                              
Guillem Beteta
4t ESO (primer premi)






LA MAR

Amb una mirada veus la immensitat,
que t’omple de calma i tranquil.litat.
Onades que arriben des de l’horitzó
amb energia i sense por.


 Remolins de sorra i d’escuma,
en moviment constant.
Vent que t’omple i et perfuma
i que t’acaba enamorant.


 Corrent que banya les roques
i deixa empremta al passar.
La nit la deixa a les fosques,
i tenyeix de blau fort la mar.



Li dóna música a l’oïda
la sal li dóna sabor.
Els peixos li donen vida.
La mar és tot amor.

Emma Balaguer
4t ESO (segon premi)

Premis XVI Jocs Florals 2016 de prosa en castellà de 4t d'ESO.


BLANCO

Blanco, todo era blanco.

Aunque, bueno, tampoco era de esperar ver colores cálidos y acogedores que recordaran épocas felices de tu vida, ya que, esto era un campo de batalla, donde tu muerte no dependía de qué fuerte lucharas sino de unas manos frías que podían llegar demasiado tarde.

Todo era frío, era hostil.  Inmediatamente sentí que cada parte de mí se tensaba cuando oí pequeños pitidos a lo lejos; esa era la famosa alarma, el aviso que con rudeza te decía que estabas muriendo.

Mi cuerpo estaba sumido en la desesperación, quería gritar y salir corriendo de allí hasta llegar a un lugar donde no sintiera miedo alguno, donde pudiera descansar, donde ningún prejuicio me acompañara hasta la muerte.

En un instante, mi respiración comenzó a sentirse irregular, mi cabeza dolía, y lo único que percibía era el olor del miedo.

Lo irónico de este tipo de lugares es que pretenden que pases los últimos momentos más agradables y  de la manera menos dolorosa, pero siempre resultaba más duro, más frío.

Lo último que pude oír antes de cerrar los ojos, fueron los gritos desesperados de la voz de Emily, mi hija.  No quería que me viera de esa manera, no ella, no quería oír sus desesperados gemidos de dolor y sus fuertes sollozos.  Intenté gritar y pedir casi de inmediato que la sacaran de allí, pero fue entonces cuando oí esa alarma, la alarma definitiva, me estaba avisando, me gritaba furiosa, me golpeaba en los oídos para que reaccionara, no podía moverme, sentía un dolor intenso en el lateral izquierdo de mi pecho y gritaba en silencio, grité hasta que el pitido se escuchó como un leve susurro, y entonces, escuché que me dijo: “¿Es demasiado tarde ya como para remediar las cosas, o… no lo es?”

Fue ahí cuando abrí mis ojos, también ocurrió todo a cámara lenta; un tren de alta velocidad, una mujer cruzando la calle y yo.

                                                                                           Dahianna Herrera

                                                                                           4º ESO (primer premio)

                                                                  EL SUEÑO

Era un abuelo pobre y solitario que no había tenido mucha suerte en la vida, pero a pesar de eso su carácter siempre había sido muy alegre, le encantaba jugar, hasta en sueños jugaba.  Y jugaba a lo único que tenía: la vida que había vivido.  Al amanecer, se imaginaba que era un mocoso que correteaba por el patio de la casa familiar; por la mañana, el mocoso se convertía en un adolescente que se comía con los ojos a la hija del vecino de enfrente de su pueblo natal; al mediodía, el adolescente se transformaba en un apuesto hombre que, acompañado por la hija del vecino, ya una bella mujer, cortejaba al futuro en la orilla de la playa; por la tarde, el hombre se transformaba en un padre primerizo que, junto a la mujer bella y amada, ahora madre, caminaba por el parque empujando la sillita en la que dormía plácidamente un hermoso bebé; al anochecer, el padre era un viejo viudo que se introducía en la cama acompañado de los recuerdos coleccionados en sus ochenta y cinco años de vida.  De madrugada, en sueños, se lo pasaba en grande jugando al juego de la vida ya que era todo como él quería.

                                                                                                Adrià Ferreiro

                                                                                               4ºESO (segundo premio)